Aquest migdia, en la sala d'actes de la Facultat d'Educació i Psicologia de la UdG s'ha presentat oficialment l'associació Badoc. Es tracta d'una iniciativa d'uns quants estudiants de mestre en educació infantil i primària, que han decidit organitzar-se i crear un col·lectiu que vol ser un espai de trobada per estudiants de ciències de l'educació i un motor que dinamitzi la seva formació personal i professional més enllà de les activitats ordinàries dels estudis universitaris. És una molt bona notícia i cal felicitar i animar al nucli que ha estat tenint cura de la llavor que avui ha començat a germinar: Endavant nois i noies!!
Durant l'acte de presentació que ha moderat l'Àdam Bertran, han xerrat l'Eva Miquel com a representant de l'associació, la Margarida Falgàs (coordinadora dels estudis de mestre), David Pujol i Salomó Marquès. Cadascú des del seu prisma ha fet aportacions molt interessants. De l'intervenció de l'Eva, vull destacar la seva il·lusió, la mirada inquieta i el seu missatge ferm i constructiu, en menys de 5 minuts ha resumit perfectament els objectius, la descripció i l'ànima del què volen que sigui l'associació. Comencem amb bon peu. La Margarida ens ha parlat de manera enjogassada del significat de 'fer el badoc' i 'badocar', de com badoquen les magranes i de la importància que té que una iniciativa com la que ens ha reunit avui hagi sortit dels estudiants i pels estudiants. Magnífic!
Del 'concert a quatre mans' (tal i com l'ha batejat David Pujol) entre en David i en Salomó Marquès, em quedo amb alguna reflexió-cita com la de Michel Montaigne en la que compara ensenyar amb encendre un foc (i no com el procés d'omplir alguns buits) i amb les recomanacions pedagògico-enològiques d'en Mon. És cert que un bon vi ajuda a veure-ho tot més clar :) Sense dubte han aportat reflexions interessants i inspiradores.
No obstant, no he pogut deixar de constatar com presentaven exemples del què no és una bona educació o un bon ensenyament i en la majoria dels casos feien servir exemples de l'àmbit de la didàctica de les ciències experimentals. Segurament, com que em toca d'aprop, tinc la pell més fina en aquestes qüestions, però tot i això he sortit amb un gust agredolç i una mica empipada. És clar que hi ha fracassos contundents i flagrants en aquest àmbit, tants com en els altres. Però, renoi, també hi ha èxits i bons exemples!
Això em porta a reafirmar-me encara més en la convicció que cal millorar i molt l'educació científica. De la mateixa manera que cal millorar - i molt- l'EDUCACIÓ en Majúscules.
Ara, fent el badoc per la xarxa, he trobat una conferència molt interessant en la que Ken Robinson introdueix i explica conceptes com l'educació fast food o del model lineal-industrial en oposició a l'educació entesa com un procés orgànic, personalitzat i creatiu. Ell aposta no per una evolució dels sistemes educatius, sinó per una Revolució!
Badocs, se us gira feina!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada